L’anunci de l’aprovació en el Consell de Ministres, celebrat el passat dia 27 de juny, del Pla d’Incorporació de la Metodologia BIM en la Contractació Pública suposa un impuls decisiu per a la millora de l’eficiència de la despesa en la contractació pública i la transformació digital d’un sector de la construcció, orientat estratègicament cap a la innovació i la sostenibilitat, potenciant, a més, el paper de lideratge del sector públic.

D’especial rellevància és la consideració que es fa explícita en el propi pla sobre la configuració del sector de la construcció, format per microempreses (menys de 10 assalariats i volum de negoci inferior o igual a 2 milions d’euros), que van representar en 2022 el 95,48% del sector, i empreses petites (menys de 50 assalariats i volum de negoci inferior o igual a 10 milions d’euros), amb un 4,15%, afegint a més que “la pime del sector de la construcció és considerada la menys digitalitzada en el conjunt d’Espanya”. Aquestes circumstàncies incrementen el potencial transformador que l’ús de BIM pot suposar per a la digitalització del sector i contribuint a la reducció de l’impacte de les seves activitats en el medi ambient.

Diagnòstic sobre l’ús de BIM en el sector públic

El pla inclou un “Diagnòstic sobre la situació de l’Administració General de l’Estat i sector públic estatal per a l’ús de BIM” del qual es poden destacar algunes de les febleses, fortaleses, amenaces i oportunitats d’entre les identificades de manera exhaustiva en el document.

Febleses:

Experiència escassa i capacitació insuficient en el sector públic.
Absència d’enfocament d’implantació comuna.
Escassa experiència en l’ús de BIM en la pime del sector construcció.
Informació insuficient sobre la participació de la pime en la contractació pública amb requisits BIM.

Fortaleses:

Compromís en l’ús de BIM dels òrgans de contractació i expectatives d’ús generalitzat.
Expectatives d’aplicació generalitzada en la pime del sector.
Formació i inversió en BIM entre la pime del sector.
Experiències pilot tractores en el sector públic.

Amenaces:

Resistència al canvi en organitzacions públiques.
Implantació no coordinada de BIM en el sector públic.
Restriccions d’accés a la pime a la contractació pública.

Oportunitats:

Interoperabilitat en l’intercanvi d’informació.
Visió del cicle de vida complet dels actius en la contractació pública.
Desenvolupament d’ocupació digital.
Treball qualificat per a la població jove (sector més atractiu).

Objectiu del Pla

Partint de la premissa que l’objectiu del Pla és instruir als organismes de contractació públics en la incorporació de BIM en els contractes, es considera un calendari progressiu en funció del valor estimat del contracte i s’estableixen estàndards d’intercanvi d’informació que garanteixin la neutralitat tecnològica i no suposin una restricció d’accés dels operadors econòmics als procediments de contractació, especialment pimes i micropimes.

Aquest calendari progressiu es resumeix en la següent taula:

De la mateixa manera es defineixen els nivells en funció de quatre categories:

Estratègia: visió, objectius i compromís de l’organisme per a la inclusió de BIM en les seves licitacions
Processos: es defineixen els requisits d’informació BIM mínims que han de complir els procediments de treball, la coordinació entre les parts i la informació que es produeix en el contracte
Persones: requisits mínims sobre la capacitació tant del personal de l’òrgan adjudicador com dels requisits exigits al sol·licitant.
Suport tecnològic: inclou les solucions tecnològiques per a produir, emmagatzemar i compartir informació i es recolza en dos conceptes bàsics: l’Entorn Comú de Dades (CDE), una solució tecnològica que integra un flux de treball per a gestionar, lliurar i revisar la informació, per part de tots els agents involucrats; i els Estàndards Aplicables, que defineixen el format d’arxius digitals que s’utilitzen en el contracte.

Com a exemple dels nivells definits en el Pla, la següent taula reflecteix la definició de les categories per al denominat Nivell Inicial, exigible en contractes d’un valor estimat igual o superior a 5.382.000 € a partir de l’1 d’abril de 2024:

Referent als estàndards oberts, entesos com aquells l’ús dels quals sigui públic i disponibles de manera gratuïta o amb un cost que no suposi dificultat d’accés i no condicionats al pagament d’un dret de propietat intel·lectual -per a l’intercanvi de la informació gràfica i les dades vinculades a aquesta-, s’utilitzarà el model de dades IFC (Industry Foundation Classes) i podran utilitzar-se també BCF (BIM Collaboration Format), estàndard obert internacional per a la creació, notificació i gestió d’incidències dels models BIM i COBie (Construction Operations Building Information Exchange), especificació per a estructurar la informació dels actius de manera tabular i facilitar que es pugui importar de manera àgil a una solució de gestió de manteniment assistit per ordinador (GMAO).

Així mateix, el pla contempla una sèrie d’actuacions emmarcades dins de quatre línies i a realitzar fonamentalment per part de la Comissió Interministerial BIM (CIBIM):

Línia d’Estratègia:
Coordinació, seguiment i comunicació.
Alineament estratègic.
Intercanvi d’experiències i bones pràctiques.
Concertació d’actuacions per a la implementació BIM.
Promoció de participació de la PIME en els contractes del sector públic que usen BIM.

Línia de persones:
Divulgació.
Promoció de BIM en la formació reglada.
Promoció de formació en BIM en el sector públic.
Foment de la formació en BIM en l’àmbit professional (subvencions, col·laboració amb organitzacions i associacions).

Línia de procés:
Regulació en el marc regulador europeu i nacional.
Elaboració d’una guia per a la contractació pública amb requisits d’informació BIM.
Elaboració d’una guia per a l’estandardització de requisits d’informació BIM.
Elaboració d’un sistema de classificació d’elements BIM.

Línia tecnològica:
Estudi per a avaluar necessitats TIC en l’Administració General de l’Estat.
Seguiment de l’evolució dels estàndards de codi obert.
Creació d’un portal de tecnologia BIM.

Finalment, en l’últim punt del pla s’estableixen una sèrie d’accions dirigides al seguiment del mateix com l’elaboració d’informes a partir de les dades de l’Observatori de licitacions BIM de la Comissió Interministerial, amb indicadors sobre l’accés de la pime als contractes amb BIM del sector públic, un informe anual sobre dificultats trobades per les pimes en les licitacions en les quals han participat o una actualització dels aspectes jurídics relacionats amb l’ús de BIM.

Les expectatives del sector de la construcció respecte a la seva transformació digital i el paper de l’ús de BIM en la mateixa es veuen afermades amb l’aprovació d’aquest document.