Davant les dificultats per trobar personal, la Confederació Catalana de la Construcció (CCC) ha anat a les escoles per explicar directament aquests oficis als alumnes de 4art d’ESO i FPI, precisament quan estan a punt de decidir cap a on orienten la seva formació i futur professional.

Per convèncer-los a fer el pas, se’ls han explicat les condicions laborals I salarials de la construcció que, segons apunten fonts de la CCC, són superiors a la majoria d’altres sectors. Per exemple, les taules salarials de l’actual Conveni de la Construcció i Obres Públiques de Barcelona, publicat en el BOE del 12 de març passat, estableix una retribució de 25.660 euros bruts anuals per a un “peó ordinari” sense especialització, que és la categoria més baixa. La d’un oficial de segona se situa en 28.190 euros i la d’un auxiliar tècnic d’obra, en 30.178.

Aquesta confederació, presidida per Josep Gassiot, aplega la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), el Gremi de Constructors, Gremi d’Àrids o la Unió d’Empresaris de la Construcció entre altres organitzacions empresarials.

Directius d’aquestes organitzacions i professionals han programat una dotzena de conferències en nou instituts catalans, durant els mesos de febrer i març, per “captar l’atenció” dels alumnes que ara han de decidir cap a on orienten la seva formació. Fonts de la CCC indiquen que busquen “trencar estereotips”, com per exemple que són feines que requereixen molta força física, quan el que cal són coneixements per emprar maquinària i tecnologia. O que són feines masculines, quan cada cop hi treballen més dones.

En aquest sector, només l’11,1% dels seus professionals són dones, segons dades de la consultora Catenon. Des d’aquesta entitat, dedicada a la selecció de personal, s’apunta que la percepció de la duresa de la feina, la desconfiança dels clients finals davant de la capacitació de les dones i els estereotips creats dificulten la incorporació de talent femení a peu d’obra. L’informe Mujeres en el Sector de la Construcción, elaborat per la Fundación Laboral de la Construcción, precisa que la majoria de dones no treballen a peu d’obra, sinó que tenen estudis superiors d’enginyeria, seguides de les que es dediquen a la gestió administrativa i financera.

I no parlem de paletes o manobres!

Els empresaris de la construcció es queixen de les dificultats per trobar personal qualificat tot i que consideren que els salaris que ofereixen no són baixos, sobretot si es comparen amb els d’altres sectors. En una anterior conversa amb ON ECONOMIA, Josep Gassiot reconeixia que “tenim dificultats per trobar personal, no tant pel que fa a arquitectes o projectistes, però sí amb els encarregats o caps d’obra, alguns amb formació d’arquitectes tècnics o enginyers tècnics. I no parlem de paletes o manobres!. També manquen instal·ladors i professionals de diversos oficis relacionats amb la construcció”. Gassiot subratllava que un dels motius és “la mala imatge del sector, que fa que no hi entrin més treballadors”.

Precisament, per trencar aquesta mala imatge, la intenció d’aquestes trobades amb escolars és la de “dignificar” aquests oficis perquè els vegin com opcions laborals atractives i ben remunerades. Informen de les possibles línies de formació, inclosos els cursos sectorials, per aconseguir professionals qualificats. No estan preocupats només per l’actual manca de personal, sinó per la renovació generacional en tractar-se d’unes plantilles envellides.

Obra pública

Respecte l’obra pública, els constructors continuen advertint contra les licitacions que queden desertes, els concursos als quals només es presenta una o dues ofertes, els pressupostos infravalorats, la dependència dels cicles electorals… i de la caiguda de projectes. Així, la licitació d’obres públiques a Catalunya el 2023 va caure un 19% en comparació a l’exercici anterior, fins als 3.213,8 milions d’euros, segons un informe de la Cambra de Contractistes d’Obres. Totes les administracions públiques van reduir les licitacions a Catalunya: la central és la que més ho va fer, en un 29%; seguida de la local, en un 17%; i la Generalitat, en un 13%.