L’Observatori Industrial de la Construcció de la Fundació Laboral de la Construcció acaba de publicar el seu complet Informe anual de balanç sobre el sector corresponent a 2022, on es conclou que la construcció mostra “bon ritme de creixement”, encara que per sota de les expectatives inicials a causa de “la incertesa i la volatilitat” provocada per la “alta complexitat socioeconòmica mundial”, i manté el seu “important potencial” de cara al futur sota el paraigua dels fons Next Generation.

Segons detalla el document, l’economia espanyola “no ha aconseguit recuperar els nivells de PIB de 2019”, i s’adverteix un alentiment i pèrdua de ritme per causes diverses com la guerra d’Ucraïna, l’encariment dels costos de l’energia i materials, inflació incontrolada i alça de tipus d’interès. Malgrat aquestes afeccions, “el comportament del sector en 2022 es considera molt positiu en molts dels seus principals indicadors econòmics”.

Aquest és el cas, del nombre de persones treballadores i empreses de la construcció, l’increment de la qual mostra “la capacitat de resiliència i d’adaptació” d’un sector allunyat de les condicions que li van portar a altres crisis anteriors, i que “es troba sanejat, robust, i continua sent un dels motors econòmics del nostre país”. Així, el número d’afiliats/as del sector va aconseguir en 2022 la xifra d’1.333.189 de treballadors/as, un 3,5% més que l’any anterior. Per part seva, les empreses van augmentar un 2,5% aconseguint la xifra de 136.224.

L’aportació de la construcció al Producte Interior Brut (PIB), mesura en termes de Valor Afegit Brut (VAB), va tenir un creixement del 4,1% en volum encadenat i base l’any 2015 (referència presa atès que 2022 va estar marcat per una forta inflació) i va representar un 4,7% sobre el PIB. Respecte a les vendes totals de les empreses de construcció s’observa que durant 2022 s’han incrementat les vendes en 963 milions d’euros respecte a 2021, aconseguint els 83.075 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment interanual del 1,2%.

Malgrat aquest creixement en l’ocupació i en el teixit productiu, el sector construcció adverteix de les amenaces que li aguaiten com el “intens” augment de costos de materials i la “pèrdua de dinamisme” en les cadenes de subministraments de materials, per la qual cosa demanden “mesures a l’Administració per a pal·liar aquesta situació” que pot afectar el desenvolupament del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).

“Cap norma recull el preu de l’energia, que va quedar exclosa del sistema de revisió excepcional de preus en els contractes públics, malgrat l’exagerat increment dels seus preus que augmenten un 85% interanual en 2022, el major increment en la sèrie històrica des de 2008”, incideix l’informe, que detalla que només entre octubre de 2021 i setembre de 2022, el nombre de licitacions desertes identificades va aconseguir la xifra de 1.939, impedint iniciar obres per import de 882 milions d’euros.

Licitació pública, la millor xifra en 10 anys

El volum de licitació pública acumulat durant l’any 2022 ascendeix a més de 30.074 milions d’euros, segons les dades publicades per l’Associació d’Empreses Constructores i Concessionàries d’Infraestructures (Seopan), sent el major volum registrat en els últims deu anys. En 2022 es produeix un increment del 27,9% respecte a 2021. “Malgrat ser unes xifres positives i encoratjadores per al sector, la dada queda entelat pel nombre de licitacions que es queden desertes, dificultant la implementació dels fons europeus destinats a l’execució d’infraestructures públiques”, valora el sector en aquest informe anual, que incideix, a més, en la necessitat d’un “marc regulador amb estabilitat i seguretat jurídica” per a aconseguir aconseguir els objectius de sostenibilitat i eficiència energètica.

Visats “insuficients” amb la intenció de 2024

En el subsector de l’Edificació, l’estudi detecta un ritme de producció per sota de la demanda. L’alça de tipus d’interès frena els nous projectes, tant per part de les promotores com dels ciutadans demandants d’habitatge. De tal forma, el nombre de visats d’obra nova en 2022 va ser de 108.895 (+0,5% taxa interanual) i les associacions del sector consideren aquest volum “insuficient”, encara que auguren que per a 2024 es “recuperi el ritme de producció”. En la resta dels registres es produeix una reducció: en Ampliacions (-13,7%), i en Reformes (-11,5%).

Referent a això, l’Informe econòmic del sector 2022 recorda que el Pla de Recuperació contempla la rehabilitació d’habitatges i edificis enfocada cap a l’eficiència energètica, amb l’objectiu de dur a terme 510.000 actuacions de renovació en, almenys, 355.000 habitatges fins al segon trimestre de 2026, i contribuir als Objectius a 2030 del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) que persegueixen aconseguir la rehabilitació de 1,2 milions d’habitatges en el període 2021-2030. Davant aquests reptes, el sector es pregunta “els resultats fins avui són els esperats?”. “L’any 2022 -expliquen- es perfilava com un important període que propulsés l’activitat rehabilitadora. És imprescindible un desplegament molt més àgil dels fons a nivell territorial perquè és preocupant l’embús que aquestes ajudes estan sofrint una vegada que arriben a les comunitats autònomes”.

En quan a l’habitatge públic i protegit, l’estudi insta les administracions que “materialitzin compromisos que impulsin l’habitatge social”, que actualment suposa a Espanya un 2,6% enfront del 9% de la UE.

L’estudi també recull la dada de compravenda d’habitatges inscrits en els registres de la propietat, que va aconseguir l’any passat els 649.494 habitatges, un augment del 14,7% respecte a la xifra registrada en 2021. De cada deu compravendes d’habitatge registrades, vuit van ser d’habitatge usat. El nombre d’operacions amb habitatges, tant noves com usades, és major que el registrat en 2021.

El valor de els/as professionals: “sense previsió de canvi a curt termini”

L’any 2022 ha estat caracteritzat per diversos reptes molt presents en el temps dins del sector: l’escassetat de personal qualificat en construcció, el “progressiu i alarmant” envelliment de les seves plantilles, “sense previsions de canvi a curt termini”, i la falta de relleu generacional que xoca amb l’alta taxa d’atur juvenil menor de 25 anys “que a Espanya representa el 29,7% susceptible de rebre formació específica”.

Per a pal·liar aquesta escassetat de professionals, patronal i sindicats del sector plantegen com a decisiva l’atracció de joves que assegurin el futur de la construcció. A més, s’apunta cap al fet de potenciar l’ús del contracte de relleu en el sector, afavorint la seva utilització en els contractes de treball en execució d’obra, “atès que amb aquesta fórmula es garantiria, no sols el relleu generacional, sinó a més que tot el coneixement acumulat dels professionals majors es transmetés, en la pràctica, als joves.” “És vital per al sector incrementar la formació dirigida a qualificar a joves i dones, així com a aturats del sector i incloure la fórmula del contracte de relleu per a les persones treballadores de la indústria de la construcció”, incideix l’informe del sector 2022.