La Confederació Nacional de la Construcció (CNC) i les organitzacions sindicals sectorials, CCOO de l’Hàbitat i UGT FICA van reclamar al Govern, en una compareixença conjunta, una modificació de la Llei de Desindexació i de la seva corresponent referència en la Llei de Contractes del Sector Públic, davant l’augment dels costos en la construcció que han provocat, entre altres efectes negatius, que el 10% de les licitacions i el 21% de les concessions administratives quedessin buides, segons les últimes dades de l’Oficina Independent de Regulació i Supervisió de la Contractació del Ministeri d’Hisenda (Oirescon).

En la trobada informativa celebrada en la seu de la patronal, el president de la CNC, Pedro Fernández Alén, i els secretaris generals de CCOO de l’Hàbitat i UGT FICA, Daniel Barragán i Marià Foia, respectivament, van insistir en la necessitat de modificar totes dues lleis per a corregir aquesta situació que està afectant les contractacions públiques en general i, més concretament, a les quals es produeixen en el sector de la construcció.

El problema d’aquest increment en el nombre de licitacions desertes ve donat per l’increment dels costos dels materials usats en les obres i el preu de l’energia com a conseqüències excepcionals com han estat la pandèmia, la invasió d’Ucraïna, l’alça desmesurat del preu de l’energia, així com l’escassetat, i en conseqüència, encariment, de materials bàsics.

En aquest sentit, Pedro Fernández Alén va denunciar que el cost del consum dels materials ponderat en la construcció s’ha incrementat entre 2020 i 2021 tant com va pujar des de 2007 fins a 2020, mentre que l’índex dels preus de l’energia va créixer un 38% entre gener i agost de 2022, enfront del 3% que es va incrementar entre 2005 i 2020.

Segons Fernández Alén, el sector corre risc de perdre les inversions dels fons Next Generation: “2022 i 2023 són el bienni d’or de la licitació pública —amb 30.074 milions d’euros en 2022 i 25.300 milions licitats en 2023 fins a novembre— i, si 2024 continua com fins ara, podrem estar parlant d’un trienni d’or”. Per a fer front a aquesta situació, el president de CNC va reclamar “tornar al model anterior a 2015”, en referència a l’any d’entrada en vigor de la Llei de Desindexació, i establir un sistema de revisió de preus estable, “elevant el límit revisable del 20% al 30%, i que es tingui en compte la situació dels costos en l’últim moment de presentació de l’oferta”.

Conseqüències per als treballadors

Per part seva, Daniel Barragán, secretari general CCOO de l’Hàbitat, va assenyalar que “la Llei de Contractació Pública té mancances, no és només la desindexació, no és normal que es facin subhastes a la baixa i acabem amb marges de benefici irrisoris en contractes que són llargs i acabin sofrint les plantilles”.

“En construcció el problema és la pujada de costos, sobretot energètics, que encotillen la negociació col·lectiva i el diàleg social i que poden posar en perill a empreses que no tenen múscul suficient. Els que acaben pagant són els treballadors i treballadores i acaba sent un drama”, va recalcar Barragán, qui va incidir: “No som aquí per a parlar de la revisió de preus, sinó d’un paquet de mesures, amb l’únic objectiu de garantir el futur laboral de la classe treballadora, com són una Llei de Contractació Pública ètica i licitacions justes sense baixes temeràries que posin en risc el pagament de salaris i el minvament de drets de les els treballadors”.

En aquest sentit, Marià Foia va posar l’accent fonamentalment en la Llei de Contractes del Sector Públic, que està fomentant una competència molt dura entre les empreses per fer-se amb els contractes d’obres públiques que, amb freqüència, tiren les adjudicacions a la baixa, i guanyen concursos d’obres i serveis públics que són essencials per als ciutadans, devaluant aquests serveis. “Aquestes pràctiques minven la qualitat del servei i de l’ocupació i suposen perjudicis per a la salut i seguretat de les persones treballadores”.

El secretari general d’UGT FICA va assegurar que “la negociació col·lectiva no ha de ser un element que afecti la desindexació perquè se suposa que l’empresa que licita un servei públic per diversos anys de durada, ha de preveure que durant aquest període haurà de pujar els salaris als seus treballadors i treballadores”.