Fa poc més d’un any, el fenomen de la DANA deixava a València grans acumulacions de llot en espais residencials, garatges i vies públiques. Aquest material, compost per sediments arrossegats per la riuada, restes orgàniques i traces de metalls pesants, va plantejar un desafiament de gestió més enllà de la simple retirada, perquè la seva manipulació requereix solucions tècniques específiques.
Davant aquesta situació, diversos equips del CSIC van posar en marxa una línia de recerca orientada a estudiar si part d’aquest llot podia transformar-se en un material estable amb aplicacions urbanes.
Un procés de treball dividit en etapes
El primer avanç va consistir a facilitar la retirada del fang en les zones inundades. Per a això es van desenvolupar materials espessidors capaços d’absorbir aigua i augmentar la viscositat del llot, permetent el seu maneig mitjançant maquinària convencional. Aquesta etapa no genera productes constructius, però sí que converteix el residu en un compost més tractable.
A continuació, l’estudi es va centrar en caracteritzar el llot i a estudiar tècniques d’estabilització i solidificació. Es van analitzar possibles contaminants, es va avaluar la presència de metalls pesants i es van dissenyar procediments per a transformar el fang en un material inert. Aquestes metodologies continuen en fase d’ajust i no compten encara amb certificació per a un ús en obra.
Primers prototips fabricats
A partir del material estabilitzat, els equips del CSIC van elaborar prototips a petita escala: amb uns 4.000 quilos de llot es van produir llambordes, bancs i jardineres que sumen, aproximadament, 60 metres quadrats de peces. Aquests elements permeten comparar densitats, resistències i característiques bàsiques enfront de materials convencionals.
No obstant això, el procés planteja preguntes pendents, com els costos que tindria una producció sostinguda, el seu impacte en la incorporació en obres públiques, o el comportament real de les peces en condicions d’humitat, càrrega i desgast.
En principi, els equips que estan duent a terme aquest estudi consideren que és prometedor, però necessiten moltes etapes abans de contemplar una aplicació pràctica.
Implicacions per a l’arquitectura i la gestió urbana
Des de l’àmbit arquitectònic i urbanístic, aquests prototips mostren un material la composició del qual està directament vinculada a un esdeveniment climàtic extrem. Aquesta procedència obre línies de reflexió sobre com integrar en el disseny elements derivats de situacions d’emergència.
A més, el projecte introdueix un enfocament possible per a la gestió de residus generats per inundacions. L’interès per l’economia circular comença a traslladar-se a escenaris on els residus extrems podrien tenir un ús posterior, sempre que existeixin garanties tècniques i normatives.
Avui dia, la recerca no soluciona la gestió integral del llot ni proposa la seva implantació immediata en l’espai públic. No obstant això, assenyala un marc de treball en el qual ciència, disseny i administració poden col·laborar per a explorar nous materials vinculats a l’adaptació climàtica.
